Els processos que definixen els models comunicatius de la societat dels noranta i aquells altres processos que estructuren el quefer educatiu, han de tendir a un desenvolupament global en la didàctica, semàntica i axiologia de l'entorn d'aprenentatge. No tenen per més que entendre's i complementar-se en una realitat interactiva on el comunicatiu i l'educatiu cobren un nou sentit més pròxim. La selecció cultural dels continguts curriculars, la seua organització i seqüenciació, són les claus del futur d'una educació vinculada als mitjans de comunicació.
«Per Educació en matèria de Comunicació cal entendre l'estudi, l'ensenyança i l'aprenentatge dels mitjans moderns de comunicació i d'expressió a què es considera part integrant d'una esfera de coneixements específica i autònoma en la teoria i en la pràctica pedagògica» (UNESCO, París. 1973)
Des que la conferència internacional de la UNESCO aportara esta definició, l'Educació en matèria de Comunicació ha transcendit més enllà de les implicacions inicials, no pot quedar implantada en models obsolets de coneixement i ús de les ferramentes i instruments tecnològics de l'àmbit de la informació i de la comunicació, ni tampoc relegada a la utilització auxiliar en determinades temàtiques dins de la planificació d'aula com a mera font d'informació. L'impacte de la comunicació i la difusió universal dels seus mitjans, ens obliguen a entendre l'Educació en matèria de Comunicació, no com una temàtica recurrent del currículum ni com un instrument al servici dels continguts fonamentals de l'ensenyança, sinó com a part inherent d'eixos continguts fonamentals i als mitjans de comunicació com a elements curriculars integrats en el procés educatiu.
L'existència en el currículum de les ensenyances no universitàries d'elements i continguts referents a la comunicació i a la informació, i els seus mitjans i tecnologies, abonen definitivament la importància institucional que des de l'Administració educativa se'ls atorga, però es fa necessari desenvolupar esta iniciativa amb l'elaboració d'una proposta seriosa i rigorosa que permeta la posada en pràctica d'este àmbit de coneixement i experiència, emmarcat en un model integrat, amb principis i continguts propis que ho fonamenten.
Continguts curriculars dels mitjans de comunicació
«L'Educació en matèria de Comunicació inclou totes les formes d'estudiar, ensenyar i aprendre a tots els nivells [...] i en tota circumstància, la història, la creació, la utilització i l'avaluació dels mitjans de comunicació com a arts pràctiques i tècniques, així com el lloc que ocupen els mitjans de comunicació en la societat, la seua repercussió social, les conseqüències de la comunicació mediatitzada, la participació, la modificació que produïxen en el mode de percebre, el paper del treball creador i l'accés als mitjans de comunicació» (UNESCO, París. 1979)
La selecció dels continguts es du a terme basant-se en criteris de racionalitat i en funció de la rellevància cultural dels mateixos. Hi ha una sèrie de continguts recurrents que han de ser tractats al llarg de totes les etapes educatives. Altres, en canvi, són continguts específics d'una etapa o cicle concret que han d'abordar-se en el context on es desenvolupen. Uns possibles blocs de continguts de l'Educació en matèria de Comunicació es desenvolupen de la manera següent:
1. «Comunicació, Tecnologia i Societat». Este bloc fa referència als continguts relacionats amb els models comunicatius fonamentals de la societat actual: la comunicació interpersonal, la comunicació audiovisual, la comunicació de masses (ràdio, premsa i televisió) i la tecnologia de la comunicació.
2. Dels «Mass-Media» a les tecnologies de la informació i de la comunicació. Es tracta d'un bloc temàtic sobre els mitjans de comunicació. El tractament monogràfic sobre els mitjans servix d'introducció al seu posterior ús. Es tracta de conéixer els distints mitjans existents i analitzar la situació i reacció de les persones enfront d'ells. Des de l'oralitat com a mitjà de transmissió de la cultura, passant per la impremta o la ràdio, fins al Veïnatge Universal que en el món actual és una gran base de dades en circulació contínua a través de fibra òptica i satèl·lits de comunicacions.
3. Informació i opinió. És el primer dels tres blocs temàtics dedicat als elements fonamentals de la comunicació: l'opinió i informació, la imatge, i la publicitat. En este cas, s'analitzen, de forma crítica, lúdica, creativa i investigadora, les dades informatives i d'opinió que apareixen en el missatge i en el propi format dels mitjans.
4. Imatge. El món que actualment es desenvolupa viu en i per la imatge. Els centres educatius utilitzen els codis escrits com hegemònics de la cultura cientificoacadèmica, mentres que en la societat, d'un costat es manté la tradicional oralitat en la transmissió cultural, i d'un altre, l'actual prepotència de la imatge que a tots costats arriba. L'alfabetització de l'alumnat dels centres en la forma, continguts i intencions de la imatge és fonamental.
5. Publicitat. Més que un mitjà de comunicació, la publicitat utilitza els sistemes comunicatius per a aconseguir el consum massiu. La invasió publicitària no és erradicable per la pròpia caracterització de la societat, però sí que podem evitar, en la mesura que siga possible, les seues argúcies manipulatives a través de l'anàlisi de la seua forma i contingut, i l'actitud crítica enfront d'aspectes com el tractament de la dona, la violència... que han de ser analitzats i qüestionats.
Prensa, ràdio i televisió. Seqüenciació de continguts
«Tots els que s'interessen sincerament pels problemes de l'educació i de la comunicació i que són conscients de la seua interdependència tractaran durant els pròxims anys d'establir els vincles entre eixos dos informes i de garantir una simbiosi pràctica, operativa, entre les dos cultures, l'escolar i la dels mitjans de comunicació, cada una en la seua especificitat i sense prelació» (UNESCO, París. 1984)
Els mitjans de comunicació massius (premsa, ràdio i televisió) representen la mediació entre la cultura social i l'escolar. La representació del món que ells fan és la que en última instància es generalitza, com Romeu diu per boca d'Engrune: «... si no ix per la tele ni s'ha fet ni ha passat ni ha ocorregut ni ha sigut, però si la tele ho diu, encara que siga mentida, és veritat». Com podem allunyar de l'aula els instruments culturals de major impacte social?
Els tres mitjans de comunicació representen tres llenguatges ben distints i diferenciats: la premsa utilitza el text escrit i la imatge fixa, la ràdio el so i la televisió es fonamenta en els principis de la comunicació audiovisual. Basant-se en açò, distints han de ser també els tractaments curriculars dels continguts de cada mitjà. Però no podem oblidar el que tenen en comú i que els relacionen. Els continguts curriculars de la premsa, la ràdio i la televisió tenen un cos comú i unes característiques específiques de cada mitjà que els conferix la unitat i diversitat suficient com per a complementar-se en un model global i integrat.(veure Quadro: proposta de seqüenciació de continguts per a Primària)
La formació de bons lectors de premsa (reflexius, crítics, plurals...) és un dels objectius fonamentals en educació. La ràdio possibilita el debat, l'intercanvi d'idees i opinions i, per consegüent, l'adquisició de continguts basats en la capacitat d'expressió, comprensió, creació i anàlisi de missatges orals. La televisió... què dir de l'actual mitjà de comunicació hegemònic.
Premsa ràdio i televisió tan distintes en el llenguatge, codis, suports o anàlisi, confluïxen en un mateix model educatiu quant a la seua utilització, i més si esta és multimèdia (veure Quadro: trama conceptual d'una unitat didàctica sobre l'anàlisi publicitària dels joguets amb la intervenció de diversos mitjans de comunicació); a més de tindre els tres mitjans en comú els continguts actitudinals (veure Quadro: continguts procedimentals i actitudinals). La intervenció efectiva sobre l'Educació en Valors compta amb la necessitat treballar amb els mitjans de comunicació com a transmissors de la cultura hegemònica d'una societat carregada de contravalors i que, des dels centres escolars s'ha de qüestionar i valorar.
«La importància i l'abundància de la informació que el ciutadà rep, principalment a través dels mitjans de comunicació social, així com la influència positiva i negativa que d'això es deriva ha determinat en els últims anys una major consciència social del problema i la busca d'una resposta eficaç de part dels sistemes educatius.
Si analitzem el fantàstic desenvolupament que en este camp s'ha produït en el segle que finalitza, i que es preveu encara major en el segle XXI, la necessitat dotar els ciutadans d'una formació bàsica en matèria de comunicació és una qüestió inajornable» (Llibre Blanc de la Reforma. MEC, Madrid. 1989)
2 comentarios:
.Aquest article publicat per Antonio Feria als Quaderns de Pedagogia gira al voltant del camí recorregut per l'educació dintre del mon de la comunicació durant la dècada dels noranta. En aquells moments l'autor anticipa molt inteligentment el camí i paper que tindrán les noves tecnologies i els imparablement creixents mitjans de comunicació de masses, en apenes un anys. l'article progresa cap a una definició del que per a l'autor son els cinc blocs fonamentals d'anàlisi i reflexió en aquells moments: Comunicació, Tecnologia i Societat,Dels «Mass-Media» a les tecnologies de la informació de la comunicació, Informació i opinió, image i finalment la publicitat. Tots ells peces claus en el desenvolupament d'una societat de la informació i la comunicació desmesurada en molts moments; una societat que ha de dissenyar un sistema educatiu que integre aquestos mitjans de comunicació com a elements curriculars que la permeten estar totalment integrada i no aïllada del context social global. Un mitjans de comunicació entre els quals i més impotants (televisió, ràdio i premsa) apreix ja l'internet quan l'autor fa referència al poder d'alcanç de la fibra òptica.
Comentari:
És certament interessant observar 12 anys després de que es publicara aquest article, el camí recorregut per cadascuna de les formes mediàtiques de comunicació. Internet s'ha anat consolidant, any a any, com al vehicle hegemònic de comunicació per exel.lència. Pel que fa la ràdio, encara que no passa pels seus milloros moments, no es pot dir que no gaudeix de bona salut econòmica i mediàtica. En tercer lloc, la televisió i tots els productes de caire audiovisual són, juntament amb internet, les grans plataformes de comunicació global per definició. I finalment la premsa: és aquesta la que, d'alguna manera, ha patit un seriós correctiu en termes de mercat i sobretot de format; ja que ha anat sent necessàriament absorbida per internet fins que, en un temps no massa llunyà, acabarà presentant-se als lectors soles en format digital.
Es un article atractiu ja que, des de la distància, podem vore com s'ha anat imposat la imperiosa necessitat d'adaptar o integrar aquestes plataformes comunicatives a l'escola en el marc de l'educació de la comunicació; durant aquests noranta creix a la societat una desmesurada necessitat de comunicar,transmetre i globalitzar com mai en l'història s'havia vist. És el moment en el qual, l'escola se n'adona de que cal mantenir una escola que es trobe unida a la societat en la que viu; motiu pel qual se li dona una vital importància a aquesta integració de les noves tecnologies al currículum escolar.
Publicar un comentario