El problema de la bretxa tecnològica no es soluciona únicament amb una connexió a Internet.
Entrevista a Federico RICCIARDI, Director Executiu de Desenvolupar Argentina, Especialista en Tecnologies de la Informació per Florència BENSÀS*En un món que es debat entre la més avançada tecnologia, d'una banda, i l'avançada d'epidèmies com la fam i la misèria per l'altre, esta Redacció es pregunta quin és realment el rol que li cap a les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) en la lluita contra la pobresa, la injustícia, la desigualtat d'oportunitats. Esta mateixa pregunta és una de què va donar origen a la Fundació Desenvolupar Argentina, capítol argentí de Development Gateways, dedicada a la promoció de les tics com a ferramentes de desenvolupament humà.Pareguera haver-hi un abisme entre els usuaris d'estes tecnologies i els que ni tan sols les coneixen; un abisme tal de competències culturals, de possibilitats de desenvolupament, d'oportunitats laborals i educatives, que ens preguntem si no podria cridar-se a este desconeixement tecnològic un "segon analfabetisme". Però més enllà de les analogies i paral·lelisme, la realitat ens demostra quotidianament com les tics influïxen en les nostres vides i fins a quin punt ens recolzem en elles per a créixer. La pregunta és, llavors, com acostem estes ferramentes als que es troben tan lluny d'elles? Com superem este abisme? Per a açò, consultem a l'especialista en Tecnologies de la Informació i e-government, Federico Ricciardi, qui és a més Director Executiu de la Fundació que produïx este newsletter. 1.- Les estadístiques de l'Institut Nacional d'Estadística i Censos (Indec) mostren que quasi la mitat de la població viu amb les necessitats bàsiques insatisfetes.Com poden les tics convertir-se en ferramentes per a disminuir esta xifra, és a dir, per a combatre –específicament- la pobresa?És cert, també les estadístiques afirmen que més de 10 milions d'habitants tenen contacte amb noves ferramentes relacionades amb Internet. Les bretxes suposen una pauta d'urgència i una pauta d'estratègia. En este sentit podem dir que si bé hi ha una evident necessitat tancar de forma urgent les bretxes més importants, especialment aquelles relacionades amb la fam, l'educació i la salut; també és important atacar el problema de forma estratègica a fi de generar models sustentables i amb la possibilitat de construcció de capital social.Les tics poden proveir informació i coneixement perquè persones que actualment es troben davall la línia de la pobresa siguen capaç de capacitar-se i adquirir certs coneixements claus per al seu desenvolupament. És inútil pensar que açò es va a donar de forma automàtica; vull dir que el procés ha d'estar acompanyat de plans i projectes que faciliten esta inserció en el món digital. Este és un dels grans objectius de Desenvolupar: generar les condicions necessàries perquè els beneficis de les noves tecnologies puguen ser aprofitats per aquells sectors històricament exclosos.Seria impossible enumerar la quantitat de casos que existixen on les tecnologies han contribuït amb la reducció de la pobresa per mitjà de diferents formes. Són moltes les formes, des d'un curs en línia per a un microemprenedor, plataformes de comerç electrònic per a productes d'artesans, centres de donacions virtuals, etc.2.-Com incidix la bretxa tecnològica en la distribució de la riquesa dels argentins?El major impacte negatiu que va tindre la bretxa digital va ser justament la irregular distribució de les riqueses. Aquells sectors que van poder adaptar-se -per comptar amb els mitjans adequats i recursos necessaris- a les noves tecnologies, van augmentar enormement la seua capacitat de producció i competitivitat i aquells que no ho van fer van quedar marginats.No és casual que l'explosió de les noves tecnologies s'haja donat de manera molt forta en sectors particulars com el financer. És freqüent veure escoles sense connexió a la xarxa, però qui seria capaç d'imaginar un banc o una financera sense Internet, això és impensable i ací és on residix el problema: els que més tenen, tendixen a utilitzar les tics per a guanyar competitivitat i d'eixa manera continuar mantenint les seues utilitats. Mentrestant, en les escoles no pareix una urgència la utilització d'estes tecnologies i les proves estan a la vista.D'altra banda, és un error molt gran, encara que prou freqüent, pensar que el problema de la bretxa se soluciona únicament amb una connexió a Internet. Són moltes les variables que juguen sobre esta bretxa i habitualment estes variables es relacionen de forma directa amb altres bretxes, per exemple, la bretxa educativa. Açò definitivament té un impacte directe sobre la distribució de l'ingrés.3.- És factible implementar programes de "alfabetització digital" en comunitats en risc o de minories ètniques en el país? Quins efectes contraproduents caldria prevenir? Quin lloc li cap al coneixement tecnològic entre les prioritats de les polítiques de desenvolupament humà?Si, clar que és factible. I jo no diria que és només factible, sinó que és necessari. És important aclarir, respecte a estes qüestions, que no té sentit plantejar una discussió entre factors tecnològics contra factors de desenvolupament: la tecnologia de res servix si no està justament al servici del desenvolupament humà.Hem d'entendre que gràcies a l'accés a les noves tecnologies podem capacitar i complir trajectes d'educació bàsica formal i no formal. Per tant, brindar accés a les noves tecnologies no hauria de significar no complir amb les obligacions de distribució d'educació sinó que ha de significar ampliar l'oferta educativa i democratitzar-la: eixe és justament el valor estratègic que estes tecnologies representen. És per això que cal prestar-li atenció a mitigar les desigualtats que puguen produir i contribuir amb la universalització del servici i l'ús; perquè aquelles persones que estan excloses dels sistemes educatius o productius puguen incorporar-se ràpidament i gaudir d'aquells beneficis amb què hui compten els que ja van ingressar al món digital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario